DE LA POESÍA A LA POLÍTICA I VICEVERSA: 100 ANYS DE PIER PAOLO PASOLINI

100 anys de la poesia a la política i viceversa, pretén ser un homenatge a Pier Paolo Pasolini després de celebrar el 2022 el centenari del seu naixement.

La proposta de la jornada és recòrrer les tres dimensions principals de la seva obra (poesía, activisme polític i cinema) i provocar així la reflexió i conversació al seu voltant,  de la mà d’intel·lectuals que coneixen la seva vida i obra, i que el consideren un referent, no només de les darreres dècades del s. XX, sinó també del s. XXI.

Del Pasolini més revolucionari i compromés políticament, al Pasolini poeta i amante de les llengües, podem dibuixar una gran quantitat de matisos que ens apropin a la dimensió més actual de aquest personatge, la immensa obra del qual inclou, també, allò que s’escapa a las paraules i troba la seva vía d’expressió mitjançant l’art.

La jornada consta de 3 taules amb un parell de ponents cadascuna i una taula rodona final oberta a la participació de tothom.

La imatge  és de l’artista Valeria di Blasio.

TEMARI:

Mesa 1: Pasolini poeta i escriptor (Claudia González y Jordi Corominas) 10:00-11:00

1. De teta veleta a ab joy: el poeta de las cenizas (Claudia González Aja)

• Aunque Pasolini sea, sobre todo, reconocido en el mundo del arte por sus películas, hay que tomar en consideración que éstas nacen de la poesía, de su poesía. Pasolini fue principalmente un poeta. Vamos a seguirlo en la vía que él mismo traza en su obra que va de lo que llamó teta veleta a la palabra tomada de la poesía provenzal ab joi, que fue crucial en su escritura. En ambas (teta veleta y ab joi), el cuerpo y la experiencia de lo que no se puede decir resuena de una manera muy particular que se extiende a toda su obra anclando su raíz en la poesía.

• Claudia González Aja

  • Es doctora en filosofía por la Universidad Autónoma de Barcelona. Su Diploma de Estudios Avanzados (DEA) y su tesis doctoral tratan la obra de Pasolini, la escritura y el cuerpo.
  • Ha sido docente en las Universidades Rafael Landívar, Francisco Marroquín, San Carlos de Guatemala y en el Centro de Investigación y Docencia (CID) de la Nueva Escuela Lacaniana (NEL) en Guatemala.
  • Actualmente es docente en el Máster “Actuación clínica en psicoanálisis y psicopatología” de la Universitat de Barcelona y en la Sección Clínica de Barcelona del Instituto del Campo Freudiano de España.

2. Pier Paolo Pasolini, escriptor dels marges (Jordi Corominas i Julián)

• A Espanya, el Pasolini escriptor ha quedat eclipsat pel cineasta, obviant-se com l’origen de tot és l’escriptura, sempre establerta des de la perifèria, de l’època del Friuli, amb recerques lingüístiques on apareix el català, fins a la marxa forçada a Roma, on la seva visió de foraster s’integrarà amb la dels marginats de la capital, tant a nivell de vida com de literatura, quelcom després traspassat al seu primer cinema i continuat a la seva aportació intel·lectual, on parla de la transformació d’aquesta invisibilitat mentre exerceix un paper inconformista contrari per norma al centre del sistema.

• Jordi Corominas i Julián

  • Escritor y periodista. A nivel literario ha publicado obras en varios géneros. Entre sus novelas destacan José García (2012, Barataria) y Lo invisible (Tres Hermanas, 2019), destacándose en el ensayo con Barcelona 1912: el Caso Enriqueta Martí (Sílex, 2014), Diario del Procés (Sílex, 2018) o Parágrafs de Barcelona (Átic dels Llibres), obra centrada en el paseo por su ciudad y más afín a El último libro de la Vieja Europa (Sílex, 2017), donde camina con ánimo inquisidor por el Viejo Mundo previo al estallido de los populismos.
  • Como poeta fundó Loopoesía, y con ese proyecto realizó entre 2009 y 2017 más de ciento veinticinco performances por España, Europa y Latinoamérica. Como periodista actualmente colabora en El Confidencial, Catalunya Plural, La Marea y en varios programas de Radio Nacional de España, tales como 24 Horas, Todos Somos Sospechosos o Sota Sospita.
  • Es traductor de la poesía de Jean Cocteau al español. En 2021 guionizó y presentó el programa de televisión de la 2 Históricos Anónimos. Su última obra es La Ciudad Violenta, publicada por Península.

Pausa. 11:00 – 11:15

Mesa 2: Pasolini polític (Jordi Riba y Ricardo Espinoza) 11:15 – 12:15

1. “Els escrits corsaris com a text de teoria politica”

• Jordi Riba

  • Profesor de filosofía en la Universitat Autónoma de Barcelona, profesor visitante de la Universitat Paris 8, y miembro asociado de su laboratorio de estudios e investigaciones «Logiques contemporaines de la philosophie». Su investigación actual se centra en el estudio del papel de la filosofía en las formas democráticas emergentes. Anteriormente, a parte de su trabajo sobre el filosofo francés del siglo XIX, Jean-Marie Guyau, ha desarrollado el tema de la crisis permanente como herramienta interpretativa de la modernidad.
  • Ha publicado, entre otros, Republicanismo sin republica (Barcelona: Bellaterra, 2014), La Fraternité réveillée (París: Harmattan, 2016), Un nouveau regard sur la solidarité (Paris: Harmattan, 2018), ambos coordinados con Patrice Vermeren; La crisis permanente (Barcelona: NED, 2021). Alain Badiou, lo político, la política (Barcelona: GEDISA, 2021) Miguel Abensour: La democracia contra el Estado (Barcelona, GEDISA, 2022); y ha editado con Ricardo Espinoza Lolas, 33 conceptos para disolver las medidas político-sanitarias en la pandemia (Barcelona: Terra Ignota, 2021).

2. “MATERA, Ciudad de Dios”

• Un Pasolini para estos tiempos centrado en todos los perdedores y migrantes, haciendo un juego con Stromboli de Rossellini.

• Ricardo Espinoza Lolas

  • Catedrático de Filosofía contemporánea en la Pontificia Universidad de Valparaiso y profesor visitante de la Universidad Autónoma de Barcelona y de la Università di Bari.
  • Es autor de números libros y artículos sobre Hegel y Nietzsche.

Pausa. 12:15 – 12:30

Mesa 3: Pasolini, cineasta (Carmen Gallego Cruz y Claudio Zulian) 12:30 – 13:30

1. Pasolini, píldores per a un cinema en crisi

• La gran malaltia pasoliniana: el menyspreu vers la nova societat italiana, el cinema és la gran eina per poder arribar a tots els públics.
• De la llengua literària a la llengua cinematogràfica.
• La fascinació pel cinema i la fascinació pel llenguatge.
• Pasolini i la nova visió per explorar: Accatone, l’altra Roma.
• Mamma Roma i la relació mare-fill
• Enquesta sobre l’amor: l’amor i les convencions socials.
• La ricotta: la reconstrucció moderna de la passió de Crist.
• L’evangeli segons Sant Mateu: El retrat de la bellesa absoluta.
• Uccellacci e uccellini: El certificat de defunció del neorealisme.
• Edipo re: El mite com a patrimoni cultural col·lectiu
• Teorema:El sentiment d’allò sacre en la vida moderna
• Porcile: L’escepticisme davant la festa de 1968
• Medea: L’extrem d’un personatge radical
• La trilogia de la vida: El descobriment del sentit de l’humor, el cos i el sexe
• Saló: La pel·lícula que no pot tenir còpia, la vivisecció del poder i la baixada als inferns de Sade i la República de Saló.

• Carmen Gallego Cruz

  • Catedràtica de filosofia i professora de la mateixa matèria durant més de 35 anys.
  • Traductora d’italià pel Liceu Italià i la Università de Perugia
  • Col·laboradora en diversos medios: programes amb apunts de cinema a ComRàdio durant 5 anys, pàgina de cinema a l’Eco de Sitges durant 5 anys, revista digital Cartografies amb publicacions de cinema i filosofia.
  • Traductora del llibre I film degli altri de Pier Paolo Pasolini al castellà i autora d’articles de cinema i filosofia a diferents publicacions, la darrera: Les dones i els films de ciència i ciència ficció. Participant del programa Cinema en curs durant 4 anys.

2. Io sono una forza del passato (Título provisional)

• La pregunta por el “pueblo” y lo “popular” atraviesa toda la obra de Pasolini desde sus primeras poesías en dialecto friulano hasta los artículos escritos en el año de su muerte. Con su habitual perspicacia el autor diagnosticó el fin del “pueblo” definido por una cultura y unas tradiciones sociales específicas y su transformación en “masa” – el conjunto de los individuos que integran una sociedad de consumo. Se trata de un planteamiento que, desde entonces, no ha dejado de ser pertinente: la cuestión del pueblo, de los trabajadores, de los de abajo, de los pueblos primigenios, no ha dejado de presentarse una y otra vez en el debate político y cultural, quedando siempre irresuelta. Quizá el diagnóstico pesimista de Pasolini sea todavía hoy el más acertado y, en su crudeza – y sus paradojas –,  nos permita seguir pensando sobre ello.

• Claudio Zulian

  • Doctor en estética por la Universidad de París VIII -Saint Denis, director, guionista, artista visual y productor. Nació en Italia y reside en España.
  • Su primer cortometraje L’Avenir (2004), tuvo una excelente acogida en festivales internacionales en los que ganó varios premios: entre otros, el DOK Leipzig le otorgó la “Paloma de plata” y el Premio Ecuménico. Entre sus películas, destaca el largometraje documental A través del Carmel (2010), rodado en un solo plano secuencia de 90 minutos, y merecedor del premio Ciudad de Barcelona y el premio Nacional de Cine de Cataluña.
  • Su largometraje de ficción Born (2014), recibió varios premios internacionales, entre ellos el de mejor película de ficción en el Sydney Independent Film Festival y mejor actriz protagonista en el New York City International Film Festival.
  • Ha fundado su propia productora, Acteon. Ha desarrollado también una importante carrera artística. Sus películas y videoinstalaciones han sido objeto de exposiciones y retrospectivas en centros de arte y museos internacionales.
  • Filmografía reciente: Born (94’, 2014), ficción. Sin miedo (84’, 2017) documental. No nacimos refugiados (82’, 2019) documental, La montagna incantata (100’, 2021).
  • Más info: www.claudiozulian.com

Pausa. 13:30 – 13:45

Mesa redonda final. 13:45 – 14:30

• Dates: Dissabte 28/01/23
• Horari: de 10:00h – 14:30h
• Ponents: Claudia González Aja, Jordi Corominas Julián, Jordi Riba, Ricardo Espinoza, Carmen Gallego Cruz, Claudio Zulian.
• Idioma: Castellà, Català, Italià.

MODALITATS FORMATIVES

Hi ha l’opció de fer el curs en dos modalitats diferents:

1. Modalitat presencial:

   • Assistència presencial a les quatre hores i mitja de la jornada, segons temari i horari.
   • Cafè i begudes durant les pauses.

2. Modalitat on-line (en directe a distància):

   • Assistència en directe a les quatre hores i mitja de la jornada, segons temari i horari, accessibles des de mòbil,  tauleta i ordinador amb el programa ZOOM, que et permet visualitzar l’aula de l’escola en directe, intervenir-hi, i compartir la pantalla per tenir accés a tota la informació que els i les ponents mostrin a l’aula. Es recomana instal·lar-te el programa per accedir a les classes amb més facilitat.

INSCRIPCIONS 

• Preus:
  • Per a reservar plaça en aquest curs/seminari és necessari fer el pagament sencer. Si s’escau, t’ajudem a trobar fòrmules més flexibles.
    1. Modalitat presencial i enregistrada: 45€
    2. Modalitat on-line i enregistrada: 35€
• Formes de Pagament: 

1. 1. 1. 1. 1. Modalitat presencial i enregistrada:
               • A l’escola: Targeta i Efectiu
               • A distància: Targeta (al web), Transferència bancària i bizzum (contacta amb nosaltres)
            2. Modalitat on-line i enregistrada: Targeta (al web), Transferència bancària i bizzum (contacta amb nosaltres)

• Les inscripcions per a la Jornada “DE LA POESÍA A LA POLÍTICA I VICEVERSA: 100 ANYS DE PIER PAOLO PASOLINI” restaràn obertes fins el 24 de gener de 2023.
• Podeu veure altres seminaris de l’escola fent click aquí.

El proper dijous 12 de gener (18.30 h.) presentem el darrer llibre del nostre soci Jordi Riba, professor de filosofia a la UAB

📚 “Miguel Abensour: La democràcia contra l’Estat” (@gedisaeditorial, 2022), una introducció a un dels filòsofs polítics més importants del S. XX.

Ens acompanyarà a l’acte @andreasotocalderon, professora d’estètica a la UAB.

“L’obra d’Abensour mostra la utopia i la democràcia com un element cabdal i d’actualitat, per aproximar-se de manera renovada a la comprensió dels nous moviments socials emergents; que justament es presenten en clau d’irrupció i amb voluntat de permanència. Hi ha en aquests, tal com l’obra abensouriana proposa, una clara politització de la societat civil, que es concreta en la presa de la paraula i l’acció originària. Es pot entreveure d’aquestes la voluntat de construcció de noves institucions que donin resposta clara i eficaç a les noves emergències socials, que sorgeixen permanentment, i que són semblants en la forma i en el fons a les injustícies combatudes pel poble de París al 1793: «Pain et institutions»; i que ara, actualitzades, agafen noms diversos.