Estamos muy felices de compartirles el segundo capítulo de la segunda temporada de 10 Conceptos fundamentales…de la filosofía con Ricardo Espinoza Lolas .
En esta oportunidad Ricardo conversa con Francesca Romana Recchia y Jordi Riba sobre fraternidad en las plataformas de Yoica.
¡Todos los 10 de cada mes nuevo programa!
Después de dos años de trabajo sale por fin este esperado Monográfico de “Nietzsche Today” por la prestigiosa revista catalana de Enrahonar (un verbo catalán maravilloso en su decir dialogante) de la Universidad Autónoma de Barcelona. La idea del Monográfico es indicar cómo Nietzsche en la actualidad se nos vuelve en el pensador que nos permite leer este presente fragmentado y, a la vez, nos potencia a transvalorarlo. Es decir, superar una repetición mortífera del pasado en nuestras vidas y también disputar dicho presente para transformarlo en un lugar que se nos actualiza en la diferencia de unos con Otros. En este Monográfico podemos encontrar distintas interpretaciones del pensador alemán que nos darán mucho que pensar. Entre los autores que escriben están: Andreas Urs Sommer, Miguel Morey, Jesús Conill, Germán Cano, Oscar Quejido, Penélope Deutscher, Marina García-Granero…
Pueden acceder al número completo aquí.
XARXA NosOtrxs
NosOtrxs, nascuda el 2016 (París), sota el nom de “Revolució” i amb l’esperit de la revolució permanent, de variació abrupta i voluntat de potència, som avui una xarxa que ha renascut a partir d’una creixent trobada d’acadèmicxs, artistes i lliurepensadorxs, de diferents institucions i territoris d’Amèrica Llatina i Europa. L’inici del procés d’organització col·lectiva és un col·loqui Euro-llatinoamericà anual dedicat a temes de major importància per a les ciències socials i les humanitats contemporànies (democràcia, migració, estat-nació). Al Nosaltrxs s’han anat sumant investigadorxs joves i consagradxs de diverses disciplines com la filosofia, la sociologia, la psicoanàlisi, la història, la literatura i les ciències polítiques, així com artistes plurals i col·lectius compromesos amb el pensament en acció.
L’objectiu de la xarxa és el de generar una sinergia en la cooperació i la investigació entre generacions d’investigadorxs de geografies distintes i contextos diversos, conscients del caràcter mòbil i global, però al mateix temps situat del pensament. Treballem en xarxa per a unir esforços financers, acadèmics i investigadors en pro d’una reflexió holística de les problemàtiques polítiques, socials, geopolítiques, artístiques i epistèmiques que afligeixen les nostres realitats estatals, nacionals, territorials i mundials.
Part de la nostra missió és difondre i generar un impacte ampli en els espais acadèmics llatinoamericans i europeus, motiu pel qual cada un dels nostres col·loquis va seguit d’una publicació col·lectiva. La publicació d’aquest treball de senti-pensament col·lectiu és possible gràcies al concurs de la casa editorial Terra Ignota (Barcelona).
Quatre col·loquis i tres publicacions col·lectives:
Publicació del llibre col·lectiu Aporías de la democracia, Barcelona: Terra Ignota Ediciones, 2019.
Publicació del llibre col·lectiu El espacio público de la migración, Barcelona: Terra Ignota Ediciones, 2019.
III. Eskubideak, nazioak, estatuak eta mugak (Drets, estats, nacions i fronteres). Donostia (Euskal Herria), 9 – 11 d’octubre de 2019. Per a més informació: https://www.ehu.eus/es/web/iii-coloquio-euro-latinoamericano/aurkezpena
Publicació del llibre col·lectiu Derechos, fronteres, naciones y estados, Barcelona: Terra Ignota Ediciones, 2021.
A més de les publicacions fruit dels col·loquis, la dinàmica de cooperació intel·lectual ha permès la producció d’altres obres col·lectives com Conceptos para disolver la educación capitalista (2020) y 33 conceptos para disolver las medidas político-sanitarias en la pandèmia (2021). https://www.terraignotaediciones.com/?s=Ricardo+Lola&post_type=product&type_aws=true
Tots aquests col·loquis han comptat amb una àmplia participació de ponents, investigadorxs, estudiants, activistes i públic extern; i amb el suport d’institucions com: Universidad del País Vasco (Espanya); Pontificia Universidad Católica de Valparaíso (Xile); GRECOL-ALC (França-Colòmbia); Université Paris 8 (França); Pontifícia Universidade Católica do Paraná (Brasil); Universitat Autònoma de Barcelona (Espanya); Universidad de Playa Ancha (Xile); Universidad del Rosario (Colòmbia); Fondation Maison des sciences de l’homme (FMSH) (França); Goldsmiths. University of London (UK); Università degli Studi di Bari Aldo Moro (Itàlia), Universidad de Chile (Xile); Universidad Pública de Navarra (Espanya); Ball State University (USA); Universidad de Buenos Aires (Argentina); Universidad Camilo José Cela (Espanya); Universidad Complutense de Madrid (Espanya); Universitat de Barcelona (Espanya).
PROPOSTES PER A COMUNICACIONS
Categories i conceptes per a repensar l’humà avui
Pensar l’humà és tan antic com l’humà mateix. Però les formes i els llocs des d’on es realitza, i allò que comprèn i caracteritza a l’humà, evolucionen amb el propi esdevenir del pensament. Recentment, la idea humanista occidental moderna d’allò “humà” ha estat problematitzada principalment en quatre direccions que s’intercepten i apunten a la relacionalitat constitutiva mateixa de l’humà, denunciant les seves opressions i exclusions constitutives. La primera d’elles critica l’individualisme i excepcionalisme amb els quals s’han caracteritzat l’humà, com a consciència autònoma, desmaterialitzada i descorporeitzada. Ja Foucault, a Une archéologie des sciences humaines assenyala que el concepte d’“home” com a “consciència lluminosa”, invenció relativament recent, ha arribat als límits de la seva utilitat (1966). Les crítiques a l’antropocentrisme inherent a aquesta concepció de l’humà es multipliquen i autors com Derrida (2002) o Haraway (1991, 2003) apunten i reclamen la seva animalitat, així com la superació de les dicotomies modernes i el caràcter mútuament constitutiu i entrellaçat de naturalesa-cultura. Des dels feminismes, estudis de gènere, trans, queer, etc., s’ha disputat i rebutjat la categoria “Home” com a denominador comú de l’humà. Una multiplicitat de categories, identitats i trajectòries vitals emergeixen i proliferen des de les múltiples possibilitats que ofereixen el sexe-gènere i la sexualitat no binària i la seva intersecció i entrellaçament amb altres categories com la raça o ètnia (Butler, 1990; 1993; 2004; Combahee River Collective, 1977; Davis, 1985, 2005; Feinberg, 1992; Halberstam, 2018; Hill Collins, 1990, 1998, 2019; Moraga i Anzaldúa, 1981; Preuat, 2008; 2020). La creixent relació de l’humà amb la tecnologia, que s’intercepta amb les qüestions prèviament esmentades, ha portat a l’emergència de conceptes com a cyborg (Haraway, 1991; 2016a), tecnocos (Balsamo, 2005; Pitts, 2003; Preuat, 2008) o posthumà (Braidotti, 2013; 2017; Halberstam i Livingston, 1995; Hayles, 1999; Jelača, 2018). Aquest últim és també problematitzat pel seu encara antropocentrisme inherent (Haraway, 2006; 2016b; Hayward i Weinstein, 2014), fent que hi hagi els qui es decanten per posthumanisme (Wolfe, 2010). Des dels estudis decolonials, postcolonials i les epistemologies del Sud (Curiel, 2008; 2009; Dussel, 2000; Fanon, 1962; 2007; Rivera Cusicanqui, 2003; 2010; 2018; Said, 1978; 1993; Spivak, 1990; 1999; Zúñiga, 2022), s’ha incidit en el caràcter colonial i racialitzador de l’humà a un punt que ja no se sosté (Segato, 2018; Espinoza, 2019). I en això es desconstrueixen els encara imperants centres de dominació hegemònica i les perifèries expressen la seva dir i fer.
És impossible re-pensar l’humà avui sense al·ludir a la seva dimensió col·lectiva, social i política. En aquest sentit, cal ressaltar processos polítics recents com el procés constituent a Xile que ha portat al govern al jove Gabriel Boric, o els similars a Colòmbia o al Brasil (si bé encara no són les eleccions). Mentrestant esdevenen múltiples actuacions geopolítiques menyspreables per part de les elits econòmiques mundials i potències com els Estats Units o l’OTAN, i una reguera de guerres i invasions, prèvies i actuals, com les de l’Iraq, l’Afganistan, Síria o Ucraïna, per nomenar algunes; totes elles manifestacions de la destrucció de les alteritats i la col·lectivitat, i de l’acceleració de la mortífera articulació entre capitalisme, colonialisme i patriarcat. Recentment, han sorgit nous paradigmes polítics, com la democràcia comunal, que incideix en la crisi de la democràcia liberal capitalista i es nodreix de tradicions teòriques i pràctiques com les comunes, el comunisme, l’anarquisme, el socialisme, el municipalisme llibertari (Bookchin i Biehl, 2009; Collado i Vilaregut, 2015), els comuns (Federici, 2004, 2018; Negri i Hardt, 2009, 2017; Ostrom, 1990), la democràcia directa i participativa (Dieterich, 2002; Gutiérrez, 2017; Santos, 1999; Villasante, 1995), el cooperativisme o el confederalisme democràtic (Öcalan, 2005; 2011). La democràcia comunal emergeix com a realitat material, així com concepte paraigua que abraça múltiples lluites i pràctiques polítiques emancipatòries. L’organització política, militar i comunal de les dones kurdes de Kongreya Star en Rojava, la construcció de les autonomies indígenes com la zapatista, les comunitats indígenes del Cauca o les comunes socialistes de Veneçuela exemplifiquen articulacions polítiques comunals.
Les cures són una altra de les qüestions fonamentals a l’hora de re-pensar l’humà avui, que els feminismes porten evidenciant durant dècades, tant des d’una ètica com des d’una política de les cures, instant la necessària i urgent reflexió entorn d’aquestes, així com a la seva redistribució i revaloració (Federici, 2012; Fisher i Tronto, 1990; Pérez Orozco, 2014; Puig de la Bellacasa, 2017; The Care Collective, 2020), necessitats que han quedat patents més si cap arran de la pandèmia. La nostra vulnerabilitat i interdependència constitutives (Butler, 2009; Cuomo, 1998; Haraway, 2003; 2016; Puig de la Bellacasa, 2017; Orozco, 2014) i, per tant, la nostra precarietat existencial, sobre la qual es construeix l’altament desigual precarietat política (Butler, 2015), són elements imprescindibles a l’hora de repensar l’humà avui.
Aquest nou Congrés de la Xarxa NosOtros que es realitza a Barcelona (12-15 d’octubre de 2022) reflexionarà sobre aquest NosOtros que es renova i esdevé per a aquests temps. La idea és fer-nos càrrec de l’humà en la nostra reflexió crítica i, alhora, visibilitzar l’humà en el moviment mateix que ens esdevé en aquests temps des de Barcelona al món. No és un Congrés merament expositiu, sinó també presencial, virtual, amb les alteritats, amb les diferències, amb la singularitat en xarxa que som, material i oberta, mai colonitzada ni domesticada, amb la ciutat de veritat que ens perfora, sempre oberta i per descobrir; i en un esdevenir viu d’allò filosòfic inserit en el món.
A més de les ponències principals, volem obrir espais per a la presència i aportacions d’altres investigadores i/o activistes, amb la finalitat d’enriquir la reflexió i el debat. L’objectiu és potenciar el pensament crític i emancipador, partint d’una mirada multidisciplinària que posi en diàleg diverses disciplines (filosofia, antropologia, psicologia, història, sociologia, economia, etc.).
Les aportacions podran elaborar-se des de punts de vista més generals o concrets, pràctics i/o teòrics. D’igual manera, podran centrar-se en un eix o relacionar varis. Podran ser aportacions individuals o en coautoria. Es proposen els següents eixos temàtics:
EIXOS TEMÀTICS
INSTRUCCIONES PER A LES COMUNICACIONS
S’informarà abans de l’1 de juliol a totes les persones que hagin escrit si la seva proposta ha estat acceptada o no.
Animen a investigadorxs i/o activistes a participar i a enviar les seves propostes per a enriquir la reflexió i l’anàlisi amb les seves aportacions.
O Grupo de Pesquisa em Filosofia, Ciências Humanas e Outros Sistemas de
Pensamento/CNPQ/Unimontes, MG em parceria com o Programa de Pós-Graduação em Filosofia/PUC, PR, o Núcleo de Estudos em Filosofia da Técnica e a Pós-graduação em Biotecnologia/Unimontes, convidam a todos e a todas para participarem do evento intitulado: Filosofia da Técnica: entre o ontológico e o político.
Podemos observar que apesar de todas as suas diferenças e distâncias, em nossa contemporaneidade, grupos ecléticos de vozes, assim como outros tantos atores sociais parecem confluir para um ponto em comum, às vezes num caráter jubiloso, outras vezes num tom severo de alerta quase apocalíptico: a técnica se constitui como fenômeno central de nossa época. Tal afirmação pode ser desdobrada nos âmbitos mais diversos, como, por exemplo, o senso comum, o jornalismo, a ciência, a filosofia, a arte, etc. Isso significa que teremos diferentes reflexões e análises. O fio condutor do evento será a pergunta: O que significa dizer que nossa época é técnica? A primeira resposta que a filosofia pode propor é aquela que diz que o sentido geral de nosso tempo, ou seja, compreendemos tecnicamente o mundo. As pessoas de nosso tempo se submetem a escâneres e outros objetos técnicos para verificar o estado de sua saúde; operam sem temor – e sem culpa – através dos sistemas informáticos e do universo online, para fazerem seus investimentos e perseguirem o maior lucro possível; dividem a sexualidade em compartimentos ‘tecnicamente’ diferenciáveis; e até mesmo os homens e mulheres de fé podem assistir à liturgia religiosa na televisão ou na internet. Ora, isto implica, como reflexão filosófica, uma leitura ontológica, isto é, um conjunto de conceitos que nos posicionam perante aquilo que determinamos como o real ou realidade. Nesse sentido, a ideia do evento é: a filosofia pensa ontologicamente a técnica . Por outro lado, a técnica deflagra profundas modificações políticas e éticas no horizonte de nossa contemporaneidade. São conhecidos e debatidos os problemas decorrentes da necessidade de estabelecer limites pautados em análises éticas para a pesquisa, criação e uso de dispositivos e procedimentos técnicos, em particular no que se refere à relação dos artifícios técnicos com a corporeidade biológica por um lado, e com a possibilidade de pensar autonomamente, por outro. Do mesmo modo, no plano do estritamente político, a técnica nos propõe desafios conceituais, questionamentos sobre a propriedade do conhecimento e da produção técnica, sobre sua relação com as regulações emanadas do Estado, sobre sua produção concreta de poder e de controle sobre o coletivo. Tudo isso são mobilizadas pela presença hipertrofiada do técnico na nossa vida. A filosofia pensa politicamente a técnica.
Queridos amigos, les compartimos la presentación realizada el pasado 9 de marzo del libro ENTRE ESTÉTICA E POLITICA de Rossano Pecoraro y nuestro compañero Eládio Craia. En esta oportunidad participaron del debate Federico Vercellone, Fernana Martins, Renata Guadagnin, Pedro Duarte, Ricardo Fabbrini, Rodrigo Duarte, Tania Rivera y Verlaine Freitas. Les dejamos el debate a continuación:
© 2025 NosOtros
Tema por Anders Noren — Arriba ↑