Categoría: Eventos (Página 1 de 2)

Eventos en general de NosOtros

Congreso NosOtrxs: Bari, Italy, October 2023

mayo 2, 2023 /

 

 

NosOtrxs Conference:

 

“For a Philosophical Thought of Limits in the XXI Century”

“Per un pensiero filosofico dei limiti nel XXI secolo”

“Por un pensamiento filosófico de los límites en el siglo XXI”

 

Bari, Italy, 17-21 October 2023[1]


[1] The definitive days of the Congress will be set when we will receive the submissions of the Call for Paper.

 

NosOtrxs:

Born in Paris in 2016, NosOtrxs is a network that brings together academics, artists, free thinkers coming from different institutions and countries of Latin America and Europe, as well as from different disciplines: philosophy, sociology, psychoanalysis, history, literature, art, social sciences and political science.

The aim of our network is to generate synergy in cooperation and research among different generations of researchers who are aware of the global nature of thought, as well as to promote a holistic approach to the social, geopolitical, artistic and epistemic problems that affect our national, regional and global contexts.

Nata a Parigi nel 2016, NosOtrxs è una rete che vede insieme accademiche ed accademici, artiste ed artisti, libere pensatrici e pensatori, provenienti da diverse istituzioni e paesi dell’America Latina e dell’Europa, così come da diverse discipline: filosofia, sociologia, psicoanalisi, storia, letteratura, arte, scienze sociali e politologiche.

L’obiettivo della nostra rete è generare una sinergia nella cooperazione e nella ricerca tra generazioni di ricercatrici e ricercatori, consapevoli della natura mobile e globale del pensiero, e a favore di una riflessione olistica dei problemi sociali, geopolitici, artistici ed epistemici che affliggono le nostre realtà nazionali, regionali e globali.

Nacida en París en 2016, NosOtrxs es una red que reúne a académicxs, artistas y librepensadorxs, procedentes de diferentes instituciones y países de América Latina y Europa: y de diferentes disciplinas: filosofía, sociología, psicoanálisis, historia, literatura, arte, ciencias sociales y ciencias políticas.

El objetivo de nuestra red es generar una sinergia en la cooperación e investigación entre generaciones de investigadoras e investigadores, conscientes de la naturaleza móvil y global del pensamiento, y a favor de una reflexión holística de los problemas sociales, geopolíticos, artísticos y epistémicos que aquejan nuestras realidades nacionales, regionales y globales.

 

Call for Papers:

We welcome abstracts that leverage intersections between disciplines, theories, methods, and approaches to shed light on the limits of philosophical thought in the XXI century. The abstracts must cover one of the following round tables topics:

Son bienvenidas las propuestas que impulsen las intersecciones entre disciplinas, teorías, métodos y enfoques que arrojan luz sobre los límites del pensamiento filosófico del siglo XXI. Las propuestas tienen que estar relacionadas con una de las temáticas abarcadas por las siguientes mesas redondas:

Accogliamo proposte che incoraggiano le intersezioni tra discipline, teorie, metodi e approcci per far luce sui limiti del pensiero filosofico del XXI secolo. Gli abstract devono essere comunque relativi a una delle tematiche affrontate dalle seguenti tavole rotonde:

 

Round table 1:

Socialism, liberalism and the borders of democracy

Socialismo, liberalismo e confini della democrazia

Socialismo, liberalismo y fronteras de la democracia

The rise of new radicalisms, populisms and authoritarianisms is eroding the liberal and social foundations of the previous models of democracy, making it indispensable to rethink the conceptual and pragmatic notions of democracy for the future decades, adapting them to the ongoing task of liberating the idea of democracy from still present colonial and nationalist biases.

 

L’ascesa di nuovi radicalismi, populismi e autoritarismi sta erodendo le fondamenta liberali e sociali della vecchia democrazia, rendendo necessario ripensare il modello ideale e pragmatico di democrazia dei prossimi decenni del XXI secolo e adattarlo al compito incompiuto di sganciarlo dai pregiudizi coloniali e nazionalisti sempre presenti.

El auge de los nuevos radicalismos, populismos y autoritarismos está erosionando las bases liberales y sociales de la vieja democracia, lo cual obliga a repensar el modelo de democracia ideal y pragmático para las próximas décadas del siglo XXI; y obliga también a adaptarlo a la tarea inacabada de desvincularlo de los prejuicios coloniales y nacionalistas siempre acechantes.

Round table 2:

Post-humanism, trans-humanism and boundaries of life

Post-umanesimo, trans-umanesimo e confini della vita

Post-humanismo, trans-humanismo y fronteras de la vida

The scientific improvements in the biological sciences are questioning the boundaries of life in a way unheard of until recently. Transhumanism, post-humanism, together with the increasingly blurred frontiers between human and non-human life (including artificial agents), require a philosophical reflection to identify the new horizons of moral subjectivity, new design for rights and associated duties.

I progressi scientifici nelle scienze biologiche stanno mettendo in discussione i confini della vita e della vita umana in un modo inaudito fino a poco tempo fa. Il transumanesimo, il post-umanesimo e i confini sempre più labili tra vita umana e non umana, e tra esseri umani, umanoidi e robot, richiedono una riflessione filosofica per individuare le nuove frontiere del soggetto morale e i diritti e i doveri che ne derivano.

Los avances científicos de las ciencias biológicas están cuestionando los confines de la vida y de la vida humana de una forma inusitada hasta hace poco. El transhumanismo, el post-humanismo y las lindes cada vez más borrosas entre la vida humana y la no humana, y entre humanos, humanoides y robots, requiere de una reflexión filosófica que ordene las nuevas fronteras del sujeto moral y los derechos y obligaciones que se derivan de ellas.

Round table 3:

Feminism, ontology and the boundaries of metaphysics

Femminismo, ontologia e confini della metafisica

Feminismo, ontología y fronteras de la metafísica

Contemporary feminism goes beyond the claim for women rights and gender equality. The boundaries of gender have become more blurred and the new demands linked to sexual ontology divide the debate within feminisms between, on one hand, those who support a clear differentiation between male and female that makes discrimination against women visible and those who, on the other hand, highlights the intersection of all gender-related variables in the struggles for the rights and against any kind of discrimination affecting the most vulnerable social groups. This new scenario requires a broad and plural philosophical reflection that allows feminist thought to progress and to achieve, both on a theoretical and practical level, the overcoming of substantialist and essentialist metaphysics and, at the same time, hosting in the symbolic space of its history of movement the critical voices of the new identities emerging on the stage of global subordination.

Il femminismo contemporaneo va oltre la richiesta di diritti delle donne e di una maggiore uguaglianza tra donne e uomini. I confini del genere sono diventati più sfumati e diversificati e le nuove istanze legate all’ontologia sessuale dividono il dibattito interno ai femminismi tra chi sostiene una netta differenziazione tra maschile e femminile che renda visibile la discriminazione delle donne e chi, d’altra parte, evidenzia l’intersezione di tutte le variabili connesse al genere nella lotta per i diritti e il contrasto alle discriminazioni d’ogni tipo dei gruppi sociali più vulnerabili. Questo nuovo scenario richiede una riflessione filosofica ampia e plurale che permetta al pensiero femminista di progredire e di realizzare, sia su un piano teorico che pratico, il superamento delle metafisiche sostanzialiste ed essenzialiste, al contempo ospitando nello spazio simbolico della propria storia di movimento le voci critiche delle nuove identità emergenti sul palcoscenico della subalternità globale.

 

El feminismo contemporáneo va más allá de la reivindicación de los derechos de las mujeres y de una mayor igualdad entre mujeres y hombres. Las fronteras del género se han difuminado y diversificado, y las nuevas reivindicaciones dividen el debate interno del feminismo entre, por una parte, quien defiende una nítida distinción entre masculino y femenino que visibilice la discriminación de las mujeres y, por otra, quien defiende la inclusión de todas las variables sexo-género en la lucha por los derechos y la oposición a todo tipo de discriminación de los grupos sociales más vulnerables. Este nuevo escenario necesita de una reflexión filosófica amplia y plural que permita al pensamiento feminista de avanzar y realizar, a nivel teórico y práctico, la superación de las metafísicas substancialistas y esencialistas, acogiendo, al mismo tiempo, en el espacio simbólico de su historia de movimiento las voces críticas de las nuevas identidades que aparecen en el escenario de la subalternidad global.

Round table 4:

Environment, rights and the boundaries of justice

Ambiente, diritti e confini della giustizia

Medioambiente, derechos y fronteras de la justicia

Justice is an ancient philosophical issue, but contemporary society poses new challenges which cannot be underestimated. Climate change, animal rights, migrations, human rights for indigenous peoples, linguistic justice, ageism or the multiple forms of epistemic injustice are just a few examples of the necessity to redesign the current boundaries of justice in order to adapt them to a complex, ever-changing society.

La giustizia è una questione filosofica antica, ma il mondo contemporaneo pone nuove sfide alla giustizia che non possono passare inosservate alla riflessione filosofica sui limiti. Il cambiamento climatico, i diritti degli animali non-umani, le migrazioni, la protezione dei popoli indigeni, la giustizia linguistica, l’ageismo o le molteplici forme di ingiustizia epistemica sono solo alcuni esempi della necessità di ridisegnare gli attuali confini della giustizia per adattarli a un mondo complesso e in continua evoluzione.

La justicia es un asunto filosófico antiguo, pero el mundo contemporáneo plantea nuevos desafíos para la justicia que no pueden pasar desapercibidos al pensamiento filosófico sobre los límites. El cambio climático, los derechos de los animales, las migraciones, el reconocimiento de los derechos de los pueblos indígenas, la justicia lingüística, contrastar edadismo, o la oposición a las múltiples formas de la injusticia epistémica, son solo algunos ejemplos de la necesidad de rediseñar las fronteras actuales de la justicia para adaptarlas a un mundo complejo y en continuo cambio.

Round table 5:

Ethics, artificial intelligence and the boundaries of responsibility

Etica, intelligenza artificiale e confini della responsabilità

Ética, inteligencia artificial y fronteras de la responsabilidad

Moral responsibility does not only concern individuals. The new challenges arising from the economic, political and social globalization (global wars or pandemics are an example), as well as the relentless developments in artificial intelligence, force us to rethink the boundaries between personal and collective responsibility as never before. Without such review, we cannot attain an accurate moral and political assessment of the global concerns concerning the future of humanity, nor could we identify who is ultimately responsible.

La responsabilità morale non è una questione che riguarda solo gli individui, come sappiamo: le nuove sfide della globalizzazione economica, politica e sociale (le guerre o le pandemie globali ne sono un esempio), così come l’inarrestabile evoluzione dell’intelligenza artificiale, ci costringono a rivedere più che mai i confini tra responsabilità individuale e collettiva. Senza questa revisione, non possiamo giungere a una valutazione morale e politica accurata degli affari globali dell’umanità, né possiamo sapere chi è o quali siano i responsabili finali.

La responsabilidad moral no es un asunto que atañe únicamente a los individuos, como sabemos, pero los nuevos retos de la globalización económica, política y social (las guerras o las pandemias globales son ejemplos de ellos), así como la evolución imparable de la inteligencia artificial, obligan a volver a configurar más que nunca las fronteras entre la responsabilidad individual y la colectiva. Sin una nueva configuración, no podemos realizar una certera evaluación moral y política de los asuntos globales de la humanidad ni podemos acertar quién o quiénes son sus responsables últimxs.

Abstract submission:

The abstract should contain a maximum of 250 words and should include the following information:

  • Title,
  • Author(s) qualifications, scientific discipline, email address,
  • The round tables’ topic chosen,
  • Max 5 key words,
  • References to the research on which the abstract is based.

Deadlines and review process:

Abstracts should be submitted by sending an email to nosotros2023.bari@gmail.com  

Please indicate “NosOtrxs – Bari 2023” in the subject line of the email.

Deadlines:

  • 31st May 2023: Deadline for the submission of abstracts
  • 15th June 2023: Notification by the Scientific Committee

The Scientific Committee will evaluate the abstracts.

Scientific Committee:

●      Paolo Ponzio – University of Bari

●      Francesca Romana Recchia Luciani – University of Bari

●      Ricardo Espinoza Lolas – Pontificia Universidad Católica de Valparaíso

Organization Committee:

●      Giorgio Borrelli – University of Bari

●      Antonio Carnevale – University of Bari

●      Antonio Lombardi – University of Bari

●      Tommaso Sgarro – University of Bari

●      Valeria Stabile – University of Bologna

Recepción de las propuestas:

Los resúmenes de las propuestas deberán tener un máximo de 250 palabras y tendrán que incluir las siguientes informaciones:

  • Título de la comunicación
  • Nombre de la persona participante o personas participantes, ámbito de investigación, correo electrónico
  • Temática de la mesa redonda
  • Máximo 5 palabras clave
  • Fuentes o indicaciones bibliográficas

Plazo y proceso de revisión:

Los resúmenes deberán ser enviados al correo electrónico nosotros2023.bari@gmail.com indicando en el asunto del correo “NosOtrxs – Bari 2023”

Fechas importantes:

  • 31 de Mayo de 2023: fecha límite para presentar los resúmenes de las propuestas
  • 15 de Junio de 2023: Notificación de aceptación de la propuesta

Los resúmenes de las propuestas serán evaluados por el Comité Científico

Comité Científico:

●      Paolo Ponzio – Universidad de Bari

●      Francesca Romana Recchia Luciani – Universidad de Bari

●      Ricardo Espinoza Lolas – Pontificia Universidad Católica de Valparaíso

Comité Organizador:

●      Giorgio Borrelli – Universidad de Bari

●      Antonio Carnevale – Universidad de Bari

●      Antonio Lombardi – Universidad de Bari

●      Tommaso Sgarro – Universidad de Bari

●      Valeria Stabile – Universidad de Bolonia

Invio degli abstract:

Gli abstract delle proposte dovranno avere una estensione massima di 250 parole e includere le seguenti informazioni:

  • Titolo della proposta
  • Nome della persona o persone che presentano, qualifica e ambito di ricerca, indirizzo di posta elettronica
  • Il tema della tavola rotonda
  • Massimo 5 Parole chiave
  • Bibliografia di riferimento

Termine di invio delle proposte e processo di valutazione:

Gli abstract dovranno essere inviati all’indirizzo  nosotros2023.bari@gmail.com indicando come oggetto del messaggio “NosOtrxs – Bari 2023”

Scadenze:

  • 31 maggio 2023: scadenza per la presentazione degli abstract
  • 15 giugno 2023: notifica della accettazione della proposta

Gli abstract saranno valutati dal Comitato Scientifico.

Comitato Scientifico:

●      Paolo Ponzio – Università di Bari

●      Francesca Romana Recchia Luciani – Università di Bari

●      Ricardo Espinoza Lolas – Pontificia Universidad Católica de Valparaíso

Comitato Organizzatore:

●      Giorgio Borrelli – Università di Bari

●      Antonio Carnevale – Università di Bari

●      Antonio Lombardi – Università di Bari

●      Tommaso Sgarro – Università di Bari

●      Valeria Stabile – Università di Bologna

“Miguel Abensour: La democràcia contra l’Estat” – del nostre soci Jordi Riba

enero 12, 2023 /

 

El proper dijous 12 de gener (18.30 h.) presentem el darrer llibre del nostre soci Jordi Riba, professor de filosofia a la UAB

📚 “Miguel Abensour: La democràcia contra l’Estat” (@gedisaeditorial, 2022), una introducció a un dels filòsofs polítics més importants del S. XX.

Ens acompanyarà a l’acte @andreasotocalderon, professora d’estètica a la UAB.

“L’obra d’Abensour mostra la utopia i la democràcia com un element cabdal i d’actualitat, per aproximar-se de manera renovada a la comprensió dels nous moviments socials emergents; que justament es presenten en clau d’irrupció i amb voluntat de permanència. Hi ha en aquests, tal com l’obra abensouriana proposa, una clara politització de la societat civil, que es concreta en la presa de la paraula i l’acció originària. Es pot entreveure d’aquestes la voluntat de construcció de noves institucions que donin resposta clara i eficaç a les noves emergències socials, que sorgeixen permanentment, i que són semblants en la forma i en el fons a les injustícies combatudes pel poble de París al 1793: «Pain et institutions»; i que ara, actualitzades, agafen noms diversos.

Maite Arraiza Zabalegi sobre neurobiología e identidades trans* – 13 de enero 10.00 am

enero 11, 2023 /

Powered By EmbedPress

Maite Arraiza Zabalegi participa en el Seminario Internacional de Jóvenes Investigadorxs (SIJI) Margarita Salas, organizado por el Instituto de Filosofía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), con la ponencia titulada “Tras el cerebro trans. Crítica a de los relatos neurobiológicos sobre las identidades trans*.

En ella, analizará las principales teorías e hipótesis sobre las identidades trans*, para problematizar la distinción entre el cerebro tran y cis, y disputar la idea del cerebro trans.

El seminario tendrá lugar los días 12 y 13 de enero

Maite presentará el 13 a las 10.00

Sala José Castillejo (oD) – CCHS (Albasanz, 26-28, 28037 Madrid, planta baja)

Online vía Zoom

ID de Reunión: 827 8420 9211

Código de Acceso: 666984

Appel à contributions : La revue populisme – 2023 n°3 “Populisme démocratique instituant : une nouvelle étape du lien entre populisme et démocratie”

noviembre 23, 2022 /

Si le populisme n’a pas encore été entièrement étudié (Rosanvallon, 2020), il est également certain qu’il est toujours en cours de développement, surtout par rapport à la démocratie, et notamment aux formes démocratiques qui nécessitent une reconnaissance institutionnelle de l’horizontalité de son développement.

Ces nouvelles formes de populisme ne se contentent plus de concentrer leurs actions sur la société civile politisée, mais elles veulent également participer aux processus de consolidation de leurs acquis. Tout ceci s’articule démocratiquement à travers l’institutionnalisation de ces objectifs et la vérification de leur réalisation par les membres de la société civile elle-même. Cela représente, d’un point de vue théorique, une plus grande articulation entre les deux formes et nécessite donc un examen critique tant du populisme dans toutes ses formes démocratiques que de la démocratie elle-même.

A cet égard, certains faits devenus ou en train de se constituer dans plusieurs endroits du monde le font penser. Les expériences actuelles dans des différents pays de l’Amérique latine et de l’Europe sont sources précieuses des formes renouvelées du populisme démocratique (Tarragoni, 2019), encore non finies et moins expliquées. Il semble donc d’un intérêt crucial d’étudier certaines de ces formes de rencontre entre la demande de démocratie et les institutions de la démocratie représentative.

En effet, aujourd’hui, les nouvelles impulsions des formes populistes, assumées démocratiquement avec des aspects proches de la démocratie participative développée, constituent une perspective renouvelée par rapport à ce qui était jusqu’à présent considéré comme habituel dans les conceptions du populisme démocratique, comme dans les expériences de démocratie participative plus récentes. Les deux formes de participation politique se développent dans le sens d’un populisme démocratique instituant, différent des formes connues jusqu’à présent. Ces transformations continues des expériences populistes nécessitent une mise à jour régulière de leurs études.

Certes, outre les études sur l’émergence des mouvements populistes (Bras, Gérard, 2018), il y a eu toute une formalisation du populisme par rapport à la démocratie, précisément parce que la démocratie elle-même comme cadre insurmontable (Gauchet, 2002) présente des formes d’épuisement. La démocratie a cherché elle-même des voies pour son développement, comme la démocratie participative (Sintomer, 2011), la contre-démocratie (Rosanvallon, 2006) ou encore la démocratie contre l’État (Abensour, 1994), etc. Toutes dans le sens indiqué par Etienne Balibar de « démocratisation de la démocratie » (Balibar, 2010).

Il semble donc qu’il existe un point de rencontre peu exploré entre la théorie politique et certaines de ces expériences mentionnées auparavant, pour les concevoir comme des formes de « populisme démocratique instituant ».

Il ne s’agit donc pas de revenir à des modèles théoriques plus ou moins languissants que l’on tente de raviver en profitant des différents mouvements de contestation plus ou moins réussis, mais plutôt de montrer cette rencontre entre populisme et démocratie comme une exigence ou, mieux encore, comme une nécessité pour l’humanité. Comme s’il s’agissait d’une actualisation de l’idée de Feuerbach qui, au XIXe siècle, en pleine crise d’une certaine façon de faire de la philosophie, avait soutenu que la philosophie était une nécessité de l’humanité.

Il faut maintenant dire, à la manière du philosophe allemand, qu’agir ensemble en tant que citoyens devient une nécessité de l’humanité. Pour le démontrer et prouver que la relation entre populisme et démocratie (Urbinati, 1998) n’est pas épuisée et n’a pas disparu, il existe des exemples précieux dans différentes parties du monde : certains ont été fulgurants, d’autres gagnants, mais tous sont devenus des références pour le développement de ce projet.  Des mobilisations des Gilets jaunes à celles de Hong Kong, du Pérou, de Barcelone, de Madrid, de Bogota et de Santiago du Chili, elles participeront à ce que ce projet veut décrire : la vigueur de la politisation de la société civile (Abensour, 1994, Portnov, Andriy, 2015), qui trouve son origine dans l’indignation des citoyens face à l’insuffisance de la démocratie parlementaire.

Sans aucun doute, il existe des différences notables entre les exemples présentés et, en fait, beaucoup d’entre eux ont déjà été étudiés (Cervera-Marzal, 2021). Mais au-delà des manières les plus courantes de concevoir le populisme (Mudde, Cas et Kaltwasser, Cristóbal Rovira, 2013) : soit comme exclusivement associé à la droite radicale, soit au contraire comme plus inclusif, associé à la gauche radicale qui veut approfondir la démocratie en poussant les élites politiques à prendre davantage en compte les demandes populaires (Cervera-Marzal, 2021) en construisant le peuple comme sujet politique (Laclau, 2002, Akkerman, Mudde et Zaslove, 2014).

Pour cela il faut visualiser la singularité du projet esquissé ici et essayer de classer la relation entre populisme et démocratie d’une autre manière:

– Le populisme charismatique non-démocratique ;

– Le populisme démocratique illibéral ;

– Le populisme démocratique charismatique, qui a triomphé dans des élections libres (comme cela s’est produit dans certains pays de l’Amérique latine) ; et un autre qui ne le fait pas totalement tel  « Podemos », et la « La France insoumise » (Cohen, 2013. Monod, 2012) ;

– Le populisme démocratique, lié à des revendications sociales et politiques, mais sans affecter les structures politiques existantes, comme les associations de solidarité issues des grandes inégalités nées des contextes néolibéraux dans la plupart des pays du monde (Bayat, 2017, Braga, 2017, Carothers, Youngs, 2015) ;

– Et, comme une nouveauté au cœur de cet appel à contribution (Riba, 2019), le populisme démocratique instituant issu des luttes revendicatives sorties de l’indignation majoritaire, comme c’est le cas au Chili ou en Colombie ; ou celui qui se développe en Catalogne par la désobéissance civile. Les deux formes ont pour objectif la volonté de vivre démocratiquement leurs revendications, ainsi que la participation directe aux processus institutionnels.

Ces nouvelles formes de populisme ne concentrent pas seulement leurs actions sur la société civile politisée, comme on l’a signalé avant, mais elles souhaitent également participer aux processus de consolidation de ses acquis. Tout cela s’articule démocratiquement par l’institutionnalisation de ces objectifs et la vérification de leur réalisation par les membres de la société civile. Cela représente, d’un point de vue théorique, une plus grande articulation entre ces deux éléments, jamais produite auparavant dans les sociétés modernes (Clastres, 1974).

Pour que ces nouvelles formes émergentes de populisme démocratique instituant se développent avec succès, un objectif clair partagé par la majorité de la population doit être perçu dès le départ. Deux exemples de cette forme de surgissement du « populisme démocratique instituant » seront foncièrement utilisés dans ce projet en raison d’avoir déjà certains résultats, d’un côté, l’exercice du droit à décider moyennant des référendums, et la rédaction d’une nouvelle constitution moyennant la création des nouvelles institutions.

Il s’agit d’objectifs qui émanent de la population elle-même et qu’elle s’organise pour réaliser démocratiquement, en conciliant et en respectant les minorités et les nouvelles subjectivités émergentes. Proposer une nouvelle façon de concevoir l’articulation entre les institutions et les membres de la société, en favorisant la participation active des citoyens à toutes les étapes. Tout cela avec les apports théoriques du féminisme, le travail des organisations de solidarité qui ont émergé pendant la pandémie et d’autres qui existent déjà. Sans lésiner sur les revendications démocratiques exprimées sous diverses formes de pression populaire, que ce soit sous des formes démocratiques ou sous des formes de pression sociale, exercées dans la rue et avec une grande participation citoyenne.

Il est vrai que le populisme démocratique et les formes démocratiques renouvelées ouvrent la voie à d’autres logiques de représentation, plus horizontales et participatives, face à la faible efficacité des institutions par rapport aux objectifs pour lesquels elles ont été créées. C’est le cas du dysfonctionnement de la forme étatique, qui a été déformée par la présence imposante de l’économie capitaliste. Et la remise en cause de la tradition schumpétérienne selon laquelle les gouvernés élisent les gouvernants pour exercer leur volonté à leur place. Face à la verticalité du pouvoir, le populisme démocratique et les formes renouvelées de démocratie veulent ralentir et réduire cette verticalité par une horizontalité de plus en plus organisée, d’abord, comme expression, comme protestation, comme contestation qui se manifeste comme un contre-pouvoir, capable d’évaluer et de critiquer les décisions du pouvoir. Mais ce n’est qu’avec des actions de désobéissance (Cervera-Marzal, 2016) ; ou simplement en s’éloignant de la servitude volontaire exigée des citoyens, tant par les démocraties parlementaires que par les formes démocratiques du populisme élitiste, que cette nouvelle forme de populisme démocratique instituant commencera à émerger.  Les citoyens ont le droit d’exiger que ces contre-discours horizontaux, émanant de la rue, en urgence, contre une verticalité autoritaire du pouvoir, devienne une horizontalité en construction. Ce serait, bien sûr, sous des formes et des résultats différents.

Il y a donc, sans doute, en raison de ce dynamisme dont témoigne le lien entre populisme et démocratie, une opportunité de porter une attention particulière au développement de ce binôme pour ce qu’il représente et apporte en termes d’innovation démocratique. Et pour mieux comprendre l’émergence de l’expérience politique et sociale, il faudra compter avec des témoins qui ont été sur les scènes des conflits, dans les espaces de « non-résignation »

 

Quelques idées à développer dans les articles :

– Les liens entre populisme et démocratie en France et à l’international, sous l’angle de la demande démocratique ;

– La transversalité de l’axe populisme-démocratie avec d’autres référents idéologiques en rapport aux expériences en cours de développement ;

– Montrer ces lieux invisibles (ou peu visibles) pour le monde académique mais privilégiés pour voir le développement de ces nouvelles formes qui font l’objet de ce projet. Visualisez ces lieux comme des espaces de non-résignation face à des formes de légalité obsolètes ;

– Profiter de la connaissance directe et de la participation active à ces processus de certains membres de l’équipe responsable de l’appel pour montrer comment les expériences qui se développent actuellement peuvent devenir un matériau pour la réactivation de la démocratie en Europe et surmonter la dérive autoritaire dérivant d’autres formes de populisme ;

-Explorer les éléments qui ont favorisé son déploiement : la demande de nouveaux droits liés à de nouvelles subjectivations émergentes ;

– Suivre le processus d’élaboration d’une nouvelle constitution au Chili qui modifie le système représentatif actuel, occupé par les élites, à travers un processus constituant issu des demandes des citoyens et élaboré par ces derniers ;

– Étudier les changements proposés au système représentatif à travers l’établissement de processus ouvrant des procédures de médiation qui permettront à l’avenir d’éviter la confrontation dure et violente entre les citoyens qui demandent des changements et ceux qui contrôlent les institutions.

 

Pour plus d’informations : https://populisme.be/appel-a-contribution/

Responsable de la coordination du numéro : Monsieur le Professeur Jordi Riba (jriba122@gmail.com)

 

 

 

Call for Papers V Congrés Internacional de la Xarxa NosOtrxs: Categories y conceptes nous per a repensar l’humà avui

abril 1, 2022 /

XARXA NosOtrxs

 

NosOtrxs, nascuda el 2016 (París), sota el nom de “Revolució” i amb l’esperit de la revolució permanent, de variació abrupta i voluntat de potència, som avui una xarxa que ha renascut a partir d’una creixent trobada d’acadèmicxs, artistes i lliurepensadorxs, de diferents institucions i territoris d’Amèrica Llatina i Europa. L’inici del procés d’organització col·lectiva és un col·loqui Euro-llatinoamericà anual  dedicat a temes de major importància per a les ciències socials i les humanitats contemporànies (democràcia, migració, estat-nació). Al Nosaltrxs s’han anat sumant investigadorxs joves i consagradxs de diverses disciplines com la filosofia, la sociologia, la psicoanàlisi, la història, la literatura i les ciències polítiques, així com artistes plurals i col·lectius compromesos amb el pensament en acció.

L’objectiu de la xarxa és el de generar una sinergia en la cooperació i la investigació entre generacions d’investigadorxs de geografies distintes i contextos diversos, conscients del caràcter mòbil i global, però al mateix temps situat del pensament. Treballem en xarxa per a unir esforços financers, acadèmics i investigadors en pro d’una reflexió holística de les problemàtiques polítiques, socials, geopolítiques, artístiques i epistèmiques que afligeixen les nostres realitats estatals, nacionals, territorials i mundials.

Part de la nostra missió és difondre i generar un impacte ampli en els espais acadèmics llatinoamericans i europeus, motiu pel qual cada un dels nostres col·loquis va seguit d’una publicació col·lectiva. La publicació d’aquest treball de senti-pensament col·lectiu és possible gràcies al concurs de la casa editorial Terra Ignota (Barcelona).

Quatre col·loquis i tres publicacions col·lectives:

  1. Apories de la démocratie (Apories de la democràcia). París, 29 de novembre – 1 de desembre de 2017. Per a més informació: http://www.fmsh.fr/fr/recherche/28898

Publicació del llibre col·lectiu Aporías de la democracia, Barcelona: Terra Ignota Ediciones, 2019.

  1. Migrants, réfugiés, déplacés (Migrants, refugiats, desplaçats). Valparaíso y Viña del Mar (Xile), 25 – 27 de juliol de 2018. Per a més informació: http://www.fmsh.fr/fr/recherche/29450

Publicació del llibre col·lectiu El espacio público de la migración, Barcelona: Terra Ignota Ediciones, 2019.

III. Eskubideak, nazioak, estatuak eta mugak (Drets, estats, nacions i fronteres). Donostia (Euskal Herria), 9 – 11 d’octubre de 2019. Per a més informació: https://www.ehu.eus/es/web/iii-coloquio-euro-latinoamericano/aurkezpena

Publicació del llibre col·lectiu Derechos, fronteres, naciones y estados, Barcelona: Terra Ignota Ediciones, 2021.

  1. As humanidades em tempos de pós-verdade (Les humanitats en temps de postveritat). Curtiba (Brasil). 5 – 7 d’octubre de 2020. Per a més informació: https://humanitas.pucpr.br/info/dados-do-humanitas-2020/programacao

A més de les publicacions fruit dels col·loquis, la dinàmica de cooperació intel·lectual ha permès la producció d’altres obres col·lectives com Conceptos para disolver la educación capitalista (2020) y 33 conceptos para disolver las medidas político-sanitarias en la pandèmia (2021). https://www.terraignotaediciones.com/?s=Ricardo+Lola&post_type=product&type_aws=true

Tots aquests col·loquis han comptat amb una àmplia participació de ponents, investigadorxs, estudiants, activistes i públic extern; i amb el suport d’institucions com: Universidad del País Vasco (Espanya); Pontificia Universidad Católica de Valparaíso (Xile); GRECOL-ALC (França-Colòmbia); Université Paris 8 (França); Pontifícia Universidade Católica do Paraná (Brasil); Universitat Autònoma de Barcelona (Espanya); Universidad de Playa Ancha (Xile); Universidad del Rosario (Colòmbia); Fondation Maison des sciences de l’homme (FMSH) (França); Goldsmiths. University of London (UK); Università degli Studi di Bari Aldo Moro (Itàlia), Universidad de Chile (Xile); Universidad Pública de Navarra (Espanya); Ball State University (USA); Universidad de Buenos Aires (Argentina); Universidad Camilo José Cela (Espanya); Universidad Complutense de Madrid (Espanya); Universitat de Barcelona (Espanya).

 

 

 

PROPOSTES PER A COMUNICACIONS

 

Categories i conceptes per a repensar l’humà avui

 

Pensar l’humà és tan antic com l’humà mateix. Però les formes i els llocs des d’on es realitza, i allò que comprèn i caracteritza a l’humà, evolucionen amb el propi esdevenir del pensament. Recentment, la idea humanista occidental moderna d’allò “humà” ha estat problematitzada principalment en quatre direccions que s’intercepten i apunten a la relacionalitat constitutiva mateixa de l’humà, denunciant les seves opressions i exclusions constitutives. La primera d’elles critica l’individualisme i excepcionalisme amb els quals s’han caracteritzat l’humà, com a consciència autònoma, desmaterialitzada i descorporeitzada. Ja Foucault, a Une archéologie des sciences humaines assenyala que el concepte d’“home” com a “consciència lluminosa”, invenció relativament recent, ha arribat als límits de la seva utilitat (1966). Les crítiques a l’antropocentrisme inherent a aquesta concepció de l’humà es multipliquen i autors com Derrida (2002) o Haraway (1991, 2003) apunten i reclamen la seva animalitat, així com la superació de les dicotomies modernes i el caràcter mútuament constitutiu i entrellaçat de naturalesa-cultura. Des dels feminismes, estudis de gènere, trans, queer, etc., s’ha disputat i rebutjat la categoria “Home” com a denominador comú de l’humà. Una multiplicitat de categories, identitats i trajectòries vitals emergeixen i proliferen des de les múltiples possibilitats que ofereixen el sexe-gènere i la sexualitat no binària i la seva intersecció i entrellaçament amb altres categories com la raça o ètnia (Butler, 1990; 1993; 2004; Combahee River Collective, 1977; Davis, 1985, 2005; Feinberg, 1992; Halberstam, 2018; Hill Collins, 1990, 1998, 2019; Moraga i Anzaldúa, 1981; Preuat, 2008; 2020). La creixent relació de l’humà amb la tecnologia, que s’intercepta amb les qüestions prèviament esmentades, ha portat a l’emergència de conceptes com a cyborg (Haraway, 1991; 2016a), tecnocos (Balsamo, 2005; Pitts, 2003; Preuat, 2008) o posthumà (Braidotti, 2013; 2017; Halberstam i Livingston, 1995; Hayles, 1999; Jelača, 2018). Aquest últim és també problematitzat pel seu encara antropocentrisme inherent (Haraway, 2006; 2016b; Hayward i Weinstein, 2014), fent que hi hagi els qui es decanten per posthumanisme (Wolfe, 2010). Des dels estudis decolonials, postcolonials i les epistemologies del Sud (Curiel, 2008; 2009; Dussel, 2000; Fanon, 1962; 2007; Rivera Cusicanqui, 2003; 2010; 2018; Said, 1978; 1993; Spivak, 1990; 1999; Zúñiga, 2022), s’ha incidit en el caràcter colonial i racialitzador de l’humà a un punt que ja no se sosté (Segato, 2018; Espinoza, 2019). I en això es desconstrueixen els encara imperants centres de dominació hegemònica i les perifèries expressen la seva dir i fer.

És impossible re-pensar l’humà avui sense al·ludir a la seva dimensió col·lectiva, social i política. En aquest sentit, cal ressaltar processos polítics recents com el procés constituent a Xile que ha portat al govern al jove Gabriel Boric, o els similars a Colòmbia o al Brasil (si bé encara no són les eleccions). Mentrestant esdevenen múltiples actuacions geopolítiques menyspreables per part de les elits econòmiques mundials i potències com els Estats Units o l’OTAN, i una reguera de guerres i invasions, prèvies i actuals, com les de l’Iraq, l’Afganistan, Síria o Ucraïna, per nomenar algunes; totes elles manifestacions de la destrucció de les alteritats i la col·lectivitat, i de l’acceleració de la mortífera articulació entre capitalisme, colonialisme i patriarcat. Recentment, han sorgit nous paradigmes polítics, com la democràcia comunal, que incideix en la crisi de la democràcia liberal capitalista i es nodreix de tradicions teòriques i pràctiques com les comunes, el comunisme, l’anarquisme, el socialisme, el municipalisme llibertari (Bookchin i Biehl, 2009; Collado i Vilaregut, 2015), els comuns (Federici, 2004, 2018; Negri i Hardt, 2009, 2017; Ostrom, 1990), la democràcia directa i participativa (Dieterich, 2002; Gutiérrez, 2017; Santos, 1999; Villasante, 1995), el cooperativisme o el confederalisme democràtic (Öcalan, 2005; 2011). La democràcia comunal emergeix com a realitat material, així com concepte paraigua que abraça múltiples lluites i pràctiques polítiques emancipatòries. L’organització política, militar i comunal de les dones kurdes de Kongreya Star en Rojava, la construcció de les autonomies indígenes com la zapatista, les comunitats indígenes del Cauca o les comunes socialistes de Veneçuela exemplifiquen articulacions polítiques comunals.

Les cures són una altra de les qüestions fonamentals a l’hora de re-pensar l’humà avui, que els feminismes porten evidenciant durant dècades, tant des d’una ètica com des d’una política de les cures, instant la necessària i urgent reflexió entorn d’aquestes, així com a la seva redistribució i revaloració (Federici, 2012; Fisher i Tronto, 1990; Pérez Orozco, 2014; Puig de la Bellacasa, 2017; The Care Collective, 2020), necessitats que han quedat patents més si cap arran de la pandèmia. La nostra vulnerabilitat i interdependència constitutives (Butler, 2009; Cuomo, 1998; Haraway, 2003; 2016; Puig de la Bellacasa, 2017; Orozco, 2014) i, per tant, la nostra precarietat existencial, sobre la qual es construeix l’altament desigual precarietat política (Butler, 2015), són elements imprescindibles a l’hora de repensar l’humà avui.

Aquest nou Congrés de la Xarxa NosOtros que es realitza a Barcelona (12-15 d’octubre de 2022) reflexionarà sobre aquest NosOtros que es renova i esdevé per a aquests temps. La idea és fer-nos càrrec de l’humà en la nostra reflexió crítica i, alhora, visibilitzar l’humà en el moviment mateix que ens esdevé en aquests temps des de Barcelona al món. No és un Congrés merament expositiu, sinó també presencial, virtual, amb les alteritats, amb les diferències, amb la singularitat en xarxa que som, material i oberta, mai colonitzada ni domesticada, amb la ciutat de veritat que ens perfora, sempre oberta i per descobrir; i en un esdevenir viu d’allò filosòfic inserit en el món.

A més de les ponències principals, volem obrir espais per a la presència i aportacions d’altres investigadores i/o activistes, amb la finalitat d’enriquir la reflexió i el debat. L’objectiu és potenciar el pensament crític i emancipador, partint d’una mirada multidisciplinària que posi en diàleg diverses disciplines (filosofia, antropologia, psicologia, història, sociologia, economia, etc.).

Les aportacions podran elaborar-se des de punts de vista més generals o concrets, pràctics i/o teòrics. D’igual manera, podran centrar-se en un eix o relacionar varis. Podran ser aportacions individuals o en coautoria. Es proposen els següents eixos temàtics:

EIXOS TEMÀTICS

  1. Cures, bioètica, salut pública
  2. Deshumanització, nous humanismes, posthumanisme
  3. Identitats no binàries, feminismes, interseccionalitat
  4. Democràcies contemporànies: poder constituent i sobirania jurídica, democràcia comunal
  5. Moviments Sud-global i decolonialitat
  6. Educació per aquests temps

INSTRUCCIONES PER A LES COMUNICACIONS

 

  • Els resums de les comunicacions tindran una extensió d’entre 300 i 600 paraules.
  • El termini de tramesa de les propostes és de l’1 d’abril al 30 de juny.
  • Podran realitzar-se en català, euskera, castellà o anglès.
  • Hauran d’afegir-se nom, cognoms i procedència de l’autoria, i l’adscripció acadèmica, si es tingués i/o col·lectiu/moviment del qual es participa. A més, també s’haurà d’afegir l’eix temàtic en què es vol situar l’aportació.
  • Els resums seran enviats a la següent adreça electrònica: contacto@rednosotros.com
  • Es disposarà de 20 minuts per a presentar la ponència i després hi haurà 10 minuts de discussió.

S’informarà abans de l’1 de juliol a totes les persones que hagin escrit si la seva proposta ha estat acceptada o no.

Animen a investigadorxs i/o activistes a participar i a enviar les seves propostes per a enriquir la reflexió i l’anàlisi amb les seves aportacions.

« Entradas anteriores

© 2024 NosOtros

Tema por Anders Noren — Arriba ↑